Diu que són independentistes, i que volen fer passar el país davant…

…però són tants, i es presenten en tantes candidatures, tan personalistes totes, que costa de creure que vulguin de debò això que proclamen.

El cas és que falten poc més de tres mesos per a les eleccions i els que, com jo, hem votat darrerament en blanc perquè estem decebuts que ens hagin pres el pèl (pluja fina, una part del camí junts, bla, bla, bla…) i no ens acabem de refiar de les grans promeses dels escindits i reescindits (regeneració democràtica, proclamació unilateral d’independència, bla, bla, bla…) assistim amb estupefacció i desànim a aquest nou capítol del drama català. Veiem, un cop més, com el "jo la tinc més llarga" ens esguerra l’oportunitat de fer un pas endavant tots a l’una. Catalunya serà independent quan ho vulguin la majoria de catalans. Però abans caldrà haver-se posat d’acord, oi? O es pensen que hi podrem arribar fent cadascú la seva guerra?

En Felip Puig deia ahir que CiU no aposta per la independència en la propera legislatura. Res que no sabéssim, gràcies. Però estigui tranquil: cap dels altres en realitat tampoc hi aposta, només que no ho diuen. 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.