Sargantanes

No és gaire bon presagi arribar a una entrevista de treball suat, pels nervis i perquè al cotxe hi fa calor, i veure com fuig zigzaguejant atemorida una sargantana. T’ajustes la corbata i recordes quan érem petits i torturàvem aquestes pobres bèsties arrencant-los la cua. El tros escapçat encara es movia frenèticament una bona estona mentre el remenàvem amb un bastó. Nosaltres teníem el bastó i els rèptils només el seu instint de supervivència.
El nus a l’estómac es fa més gros, i decideixes no prémer l’intèrfon, pujar al cotxe i tocar el dos. A dalt, al despatx, el cap de personal dóna un darrer cop d’ull al rellotge i després ratlla el teu nom en una llista. Al cap d’un minut, la xafogor pareix una tempesta i les sargantanes la passen als seus caus, cadascuna amb la seva cua. 
   



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Sargantanes

  1. I like the information, thanks.

  2. Way to focus and straight to your point, i love it. Keep up the work people. Dont let anyone stop us bloggers.

Els comentaris estan tancats.